Una recerca rigorosa sobre els orígens de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú a partir del "vot del poble", és a dir, la festa votada a la Mare de Déu de les Neus que, instituïda a les acaballes del xviii, ha esdevingut la Festa Major local. I en la qual també participen elements profans com els entremesos i balls populars (gegants i mulasses, etc.) que abans només sortien per Corpus o per Sant Antoni que seran incorporats al seguici festiu a partir de 1812, en plena Guerra del Francès, quan Vilanova era més que mai una illa de refugi i platxeri. El document fundacional de la Festa, que ara els autors exhumen, és de 1781. I diu que l'any anterior, el 1780, exactament el dia 5 d'agost (o sigui: en plena canícula) va caure una gran pedregada sobre el terme, que "es veia castigat així per la Divina Justícia".Xavier Orriols Sendra i Francesca Roig Galceran són músics i investigadors de la cultura popular i tradicional. En aquest camp han fet diversos treballs publicats en llibres, butlletins, revistes especialitzades i enciclopèdies, han comissariat exposicions i han realitzat comunicacions i ponències en diversos congressos dedicats a l?estudi de temes relacionats amb la música o les festes tradicionals.Àmbit d'incidència. Autors vilanovins, són uns prestigiosos estudiosos i activistes culturals reconeguts arreu de Catalunya en l'àmbit de la cultura popular, especialment, en treballs de recerca sobre l'evolució de la festa i els seus elements materials.