La tardor del 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball en el Congrés de la Federació Solidaritat Obrera de Catalunya, celebrat al Palau de les Belles Arts de Barcelona. La CNT es va convertir molt aviat en la gran organització sindical del proletariat ibèric, però sobretot dels obrers de la indústria catalana. A l’Estat espanyol va compartir hegemonia amb la UGT, amb la qual va col·laborar en accions puntuals de lluita sindical. La força obrera de la CNT a Catalunya i en altres indrets de la península Ibèrica es basava sobretot en la defensa tenaç dels militants dels sindicats de la problemàtica real del treballadors. I aquest apropament es feia sense falses pureses ideològiques, sinó a través de la solidaritat mútua de classe i a la recerca de l’emancipació humana.

Cent anys més tard la CNT encara existeix, però la seva presència activa en el món laboral i en la societat ha disminuït considerablement. 

Conèixer la història del moviment obrer català i ibèric és fonamental, tant per aprendre de les seves gestes com de les seves derrotes.

Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948) és un destacat estudiós de la història de Barcelona, de la cultura popular i del moviment obrer català. Entre les seves obres més importants figuren Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Virus, 2000), Premi Ciutat de Barcelona d’Història 2000; La cultura anarquista a Catalunya (Edicions de 1984, 2006); La Internacional. El naixement de la cultura obrera (Editorial Base, 2007); La contrarevolució. Els fets de maig de 1937 (Edicions de 1984, 2007); Les avantguardes. Surrealisme i revolució (Editorial Base, 2008); República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939 (Editorial Base, 2009); Poetes en temps de revolta, 1936-1939 (Lleonard Muntaner, 2010); Barcelona balla. Dels salons aristocràtics a les sales de concert (Editorial Base, 2011); Utopia. Del somni igualitari al pensament únic (Icaria, 2012). És coautor amb Mei Vidal de diverses obres entre les quals destaquen El Raval. Un espai al marge (Editorial Base, 2006) i Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924 (Editorial Base, 2010). També ha publicat diversos poemaris.