Albert Ràfols Casamada acaba d'assolir la vuitena dècada. Amb l'admirable vitalitat imaginativa que desenvolupa en la impressionant gamma de colors nous de la seva obra recent, l'artista ens dóna una nova lliçó de senzillesa. En efecte, el resultat artístic d'aquests últims anys de treball sorprèn un cop més. La llegendària curiositat vital i el dinamisme intel·lectual de l'artista coincideixen i ens acosten a un complex reducte d'initimitat creativa feta de lectura, escriptura i reflexió. L'art madur de Ràfols Casamada significa una aposta forta per la pintura sense complexos de gènere ni limitacions d'escola. Quasi com sempre, però, tanmateix, realitza un vell somni que només uns pocs creadors encerten aconseguir: la seva pintura neix despreocupada de parentius artístics i aliena a forçades indentitats d'època per afermar-se en projecció creixent sobre les conseqüències de la seva pròpia activitat pictòrica. L'obra de Ràfols Casamada respon a la sensibilitat del seu temps amb una perspicàcia inusual entre els seus companys de generació. Una generació que ha donat una esplendor internacional a l'art de la nostra època, de difícil emulació des de qualsevol punt de vista.

J. F. Yvars va néixer a València i és historiador de l'art. Ha estat professor universitari, editor i director de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Entre les seves obres publicades cal destacar: Das Narrenschifft. Ikonologische Motive (1969), Modos de persuasión (1988), Jocs sense temps (1992) i L'espai intermedi (2001). Els últims anys ha treballat a Londres en un projecte de recerca sobre les arrels de l'art modern històric. Entre les darreres exposicions que ha comissariat, cal esmentar «Lipchitz» (1997), «Madrid-Barcelona 1930-1936» (1998), i més recentment «Les formes del cubisme» i «Gaudier-Brzeska», en projecte.