L’Alba, la narradora d’aquesta història, forma part d’una generació que prova de trepitjar terra ferma en una ciutat que fa aigües. La generació és aquella que ara voreja la trentena i malda per deixar enrere la joventut enmig de les contradiccions que suposa haver de fer equilibrismes constantment entre feines precàries i la culpa inerta de formar part del primer món, entre el feminisme emergent i les relacions estrafetes, entre la necessitat de batallar amb les mateixes forces contra els elements i contra si mateixa. La ciutat és aquesta Barcelona contemporània que, en la seva pretensió de modernitat, s’acaba per convertir en l’antagonista definitiva, i on la comunicació humana esdevé cada vegada més incerta i fantasmal. 

Amb una veu descarnada i sense filtre, les pàgines de Consum preferent van plenes d’un humor càustic que funciona igual com a sàtira i com a flagell, i amb una proposta lingüística atrevida al servei d’una narració mordaç i autodestructiva. Andrea Genovart debuta amb aquesta novel·la que fa de mirall ètic i sentimental del món que ha de venir, amb una mirada plena de ràbia contra una societat que ens ultrapassa però, sobretot, plena d’un desig incontestable d’insistir.

«Si “els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la”, com deia Santiago Rusiñol, qui busca desesperadament la pròpia identitat en un món de Consum preferent potser arribarà a la conclusió que la identitat “no és més que el silenci que queda quan deixes d’escoltar la càrrega enganxifosa d’un sentit perimetral.” I, cal dir-ho, no és poca cosa, després del trepidant viatge a què ens arrossega la veu radicalment contemporània que es diu i es contradiu», Mita Casacuberta. 

«Una novel·la lúcidament emprenyada sobre la precarietat d’una generació i el seu ingrés traumàtic a la vida adulta. Els joves s’hi veuran reflectits amb humor i intel·ligència reconstituent; els no joves quedaran molt contents de no ser-ho», Guillem Gisbert.

«La narradora fulmina allò que irrita el seu sentit comú amb un humor demolidor, un humor que aplica també amb lucidesa i encert a les seves pròpies derives», Imma Monsó.

«Andrea Genovart escriu amb una insolència que és anticonvencional i, sovint, mentre llegeixes, et trobes indignant-te al costat dels seus personatges (o en contra d’ells). Consum preferent es recolza sobretot en la força d’una veu que arriba sense filtres, d’una proximitat col·loquial que a estones demana ser dita en veu alta. Així es disseccionen amb detall els conflictes quotidians --tant heretats socialment com de nova creació-- que viuen els joves d'avui a la ratlla dels trenta anys, sense pietat però també sense autocomplaença. Lluny de la ingenuïtat generacional, la prosa de Genovart creix enèrgica, s'acarnissa amb els llocs comuns i les trampes de la societat del benestar, i a més  té la rara habilitat de fer-se memorable: tanques el llibre i aquella veu ressona. Llavors revius la seva ironia burleta, el to desacomplexat, la festa d'una colla de recursos posats al servei d'un intent d'eixamplar els límits de la literatura catalana», Jordi Puntí.

«Consum preferent situa el lector davant de les contradiccions d’una època en què la precarietat, el triomf de la ignorància i la desesperació són, a més d’evidències irrefutables, un pretext per explicar una història amb una mirada contundent i actual», Sergi Pàmies.