Encara que el mateix François-Marie Arouet, dit Voltaire, donava poca importància als seus contes filosòfics —un conjunt de vint-i-sis contes i novel·les breus de temàtica ben diversa—, avui aquestes són, sens dubte, les obres més llegides i editades del pensador, escriptor i enciclopedista francès. Escrits amb una llibertat que només es permetia en la correspondència personal, aquests contes reuneixen l’originalitat del pensador i el seu esperit satíric i crític amb la lluita infatigable que lliurava contra la superstició i el fanatisme religiós. Tots els neguits de Voltaire, totes les seves preocupacions i les seves «lliçons» de vida es troben en aquests escrits que, en forma de breus relats, ofereixen un retrat implacable de l’Europa del moment i de la naturalesa humana.El volum ha estat prologat i traduït per l’escriptor, assagista i traductor rossellonès Joan-Lluís Lluís, que ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi Sant Jordi, el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any i el Premi Joan Crexells de narrativa. Un dels millors escriptors del Segle de les Llums francès en la versió d’un dels millors escriptors catalans del moment.

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 – 30 de maig del 1778),[1] dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Va marcar el segle xviii i va ocupar un lloc particular en la memòria col·lectiva dels francesos. Amb ell, s'inicia la figura de l'intel·lectual compromès al servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament. Fou elegit membre de l'Acadèmia francesa el 1746.De la seva imponent obra literària, es llegeixen avui essencialment els seus escrits «filosòfics» en prosa: contes i novel·les (Càndid és la seva obra més cèlebre), Cartes angleses, Diccionari filosòfic i la seva correspondència.La reputació de Voltaire sembla, com el seu estil, marcada per l'elegància i la precisió, i sovint al servei d'una ironia mordaç.