Des de Voltaire i Diderot els cínics grecs han estat el model que inspira l'acció de l'intel·lectual crític en la cultura occidental. Girant del revés la història (idealista) de la filosofia, Crates i la seva companya Hipàrquia, la parella de filòsofs gossos, deixebles de Diògenes el cínic i mestres de Zenó, el fundador de l'estoïcisme, van proposar una filosofia del cos, sense déus ni reis, que encara ressona. Les formes del cinisme -que són també formes de la resistència i de l'emboscadura- recullen tant el prec dels darrers creients davant l'ensorrament del món clàssic com el desencís dels primers escèptics.