Les darreres poesies catalanes deutores de l'estètica arcàdica veuen la llum a l'Alguer durant les celebracions per la consagració del bisbe Pere Bianco (1805-1827). A partir d'aquest moment, la literatura culta trobarà en l'italià el seu definitiu canal d'expressió. No trobarem cap text poètic en català fins als darrers anys del segle XIX, en coincidència amb la Renaixença literària.