Molts crítics consideren "Èdip Rei" l'obra mestra de Sòfocles.

Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare.

Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes.

La resposta és clara: la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios.

Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l'home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l#intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s'hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d#encarar les dificultats vitals.

Sòfocles (Colono, 496 - Atenes, 406 aC) es va donar a conèixer al 468 aC com a autor tràgic en vèncer, al concurs teatral que se celebrava anualment a Atenes durant les festes Dionísies, a Èsquil, el dominador en els anys precedents. Se'l considera, juntament amb Èsquil i Eurípides, una de les figures més destacades de la tragèdia grega. De tota la seva producció només es conserven set tragèdies completes: Èdip rei, Èdip a Colono, Antígona, Áyax, Les Traquinies, Electra i Filoctetes.