«El casino dels senyors representa el punt més dolç en el fràgil equilibri en què un home com Amat-Piniella, i en la seva situació, podia llavors arribar. Sense amagar els aspectes més dramàtics de la realitat, eludeix tota mena de concessions al sentimentalisme i empra amb saviesa els recursos de l’humor intel·ligent i la ironia com a actitud distanciadora i defensiva davant l’adversitat, per tal de dotar de contingut un amor pregon a la Ciutat dels seus somnis, un dia, i, ara, de les seves decepcions; per confegir una mena de petit retaule centrat en l’edifici d’un Casino provincià.»