Durant gairebé mil anys, des del segle IX al XIX, el delme va condicionar la vida de la major part de la població catalana i europea. Una desena part de la collita dels camps, dels productes ramaders, de la pesca, de l'artesania, dels molins i del que es venia al mercat havia de ser donada per al sosteniment de les esglésies i dels seus clergues. En realitat el delme es repartia entre molts senyors laics i eclesiàstics i, en certa mesura, va servir per aixecar castells, cases fortes, monestirs i la catedral de Girona, primer la romànica i després la gòtica. Els bisbes de Girona, a partir del segle XIII, es van convertir en els senyors eminents dels titulars laics de porcions del delme i, per tal de cobrar taxes de mutació a cada traspàs, van generar un munt de documentació que va ser recollida en el Llibre verd dels anys 1362-1371. A partir d'aquest moment i fins la seva abolició, entre el 1837 i el 1845, el delme va ser un dels pilars de l'economia i de l'estructura social de l'Antic Règim.

Elvis Mallorquí (Riudellots de la Selva, 1971) és historiador i professor de música a l'ensenyament secundari. Es va doctorar en història el 2007 a la Universitat de Girona amb la tesi Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segle XIII i XIV i també ha escrit El llibre verd del bisbe de Girona (1362-1471), un treball sobre el delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona, que és el fonament del present llibre.