La geografia catalana del costat foc. La vinculació de les llegendes, tradicions i històries sobre el diable amb Catalunya ens fa pensar que lluny de culpar els nostres enemics de portar-nos el mal, els catalans tenim ben assumit que el diable ha nascut, crescut i viscut entre tots nosaltres. L'autora ha indagat en una ingent documentació per extreue'n les llegendes, tradicions i també algunes realitats menys conegudes i més curioses a casa nostra. Personatges (Homes-llop, dips, bruixes, dracs), indrets (Tivissa, Prades, Lloret Salvatge, Arbúcies), les festes majors, juntament amb la la toponímia i les representacions artístiques del diable ens donen una geografia de Catalunya vinculada a l'àngel rebel. Algunes de les històries que apareixen: - Segons l'escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà. - En català tenim més de 70 mots populars per parlar del Diable. - Juan de Amargós va pintar un gravat el 1719 on un extravagant dimoni amb cames escamoses, llarga cua i pits femenins portava barretina! Al poble de Martinet de la Cerdanya també estan convençuts de que en porta. - Les libèl·lules són conegudes també com a Cavallets del Diable o Espiadimonis perque van ajudar al Diable quan va voler derruir la muntanya de Montjuïc de Barcelona. - Si poses l'orella a la font d'on sorgeixen les aigües del riu Garona al Pla de Beret, a Vaquèira, sentiràs la remor de les veus de l'Avern. - A La divina comèdia de Dante trobem al Purgatori tres comtes catalans: Pere el Gran, Carles I de Provença i Alfons II El Franc. - El Cavall Bernat de Montserrat és d'origen diabòlic. - El manual per fer exocirmes més utilitzat a l'Edat mitjana es va editar a Barcelona.