"El drama intempestiu" és una reflexió sobre el desafiament que suposa escriure —i escriure teatre— en l’actualitat; una mirada sobre les condicions i les categories del contemporani (i sobre la idea de compromís que li és inherent).

També és una defensa de la vigència de la literatura dramàtica (partitures textuals per a l’escena) en un món perplex en què les nocions d’història, subjecte i representació caminen a la corda fluixa. Un món en què la necessitat d’autenticitat —la pulsió pel real— i la vindicació de la fi cció conviuen i es confronten constantment.

Finalment, sense ser un manual d’escriptura o un estudi històric sobre el teatre actual, El drama intempestiu tampoc no s’oblida de presentar-nos procediments i tendències inspiradors.

Introducció de: José Sanchis Sinisterra, Davide Carnevali

Carles Batlle L’obra dramàtica de Batlle ha estat traduïda a més d’una desena de llengües i ha estat estrenada i publicada a diversos països d’Europa i Amèrica. Destaquen: Combat (1995-1998), Suite (1999), Oasi (2001), Temptació (2004), Trànsits (2006-2007), Oblidar Barcelona (2008), Zoom (2009-2011), Still Life. Monroe-Lamarr (2018) o Nòmades (2019). La majoria ha obtingut distincions, com ara els premis Ignasi Iglésias, SGAE, Born, Recull, o Octubre. Com a novel·lista, ha publicat la trilogia fantàstica Kàrvadan (2012-2016). També va guanyar el Premi de la Crítica Serra d’Or amb l’assaig sobre Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista. Ha estat director de l’Obrador de la Sala Beckett i de la revista Pausa. Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del consell assessor del TNC. És professor a l’Institut del Teatre i a la UAB. Actualment, és director dels Serveis Culturals de l’IT i també de la revista acadèmica Estudis escènics.