La comunitat jueva de Ferrara és sotraguejada, a la fi dels anys trenta, per les llei racials del govern feixista. Temps després, el narradorevoca el lent pas de la infantesa a la maduresa enmig del trasbals que va dur el benestar burgès a la crua persecució. Un procés de creixement que seria marcat per la presència encegadora, en el límit entre l'amistat i l'amor, d'una noia, Micòl Finzi-Contini, el personatge més suggestiu de l'autor.Retrat d'Itàlia, retrat del feixisme, retrat de la comunitat jueva, la recreació de Ferrarra que Bassani fa a El jardí dels Finzi-Contini -transportada amb èxit al cinema per Vittorio de Sica en una versió tan bella com infidel- és un gran monument al passat, una exclamació de solitud davant la inevitable desaparició del record en l'oblit col·lectiu i individual. I és també, sobretot, una novel·la que colpeix delicadament, profundament, el lector.

Biografía del autorGiorgio Bassani (Bolonya, 1916-Roma, 2000) és un dels escriptors indiscutibles de la literatura europea del segle XX. Poeta i assagista, és sobretot conegut per la seva obra narrativa. Les novel·les Les ulleres d'or, El jardí dels Finzi-Contini, Darrere la porta i La garsa, i els volums de contes Dintre el mur i L'olor de la palla, posteriorment aplegats i reescrits en un únic volum sota el títol La novel·la de Ferrara, constitueixen un dels cicles narratius més importants de la literatura italiana contemporània. A El jardí dels Finzi-Contini, que ara recuperem per al lector català amb traducció de Carme Serrallonga, la ciutat de Ferrara esdevé l'escenari privilegiat de la pèrdua de la innocència d'un grup de joves que deixen la infantesa en un moment de profund trasbals de la societat.