Murgadas i Bardí, FrancescNeix a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Actualment, resideix a les Cabanyes (Alt Penedès). Llicenciat en Ciències Biològiques, ha passat de la seva càtedra de Ciències Naturals al món de la gastronomia i la cuina; n'impareix classes tant als cicles formatius de l'IES Joan Ramon Benaprès de Sitges com a la Universitat Ramon Llull, en la diplomatura de Turisme.  Combina aquestes activitats amb col·laboracions a diversos mitjans de comunicació. Després d'una etapa inicial, llarga i intensa. a Ràdio 4 i una estada de cinc anys a Catalunya Ràdio com a col·laborador del prorama La solució, ha recalat des de fa dues temporades a COM Ràdio, on intervé en el programa Això no toca.  Col·laborador de la revista Descobrir Cuina, des de fa sis anys, publica les seves receptes al diari Avui en el suplement des divendres i amb diversos formats. Fruit d'un d'aquests formats, mantingut durant un parell d'anys, neix aquest llibre, que no és, però, el primer de l'autor en aquest camp. D'entre els títols publicats destaca la triologia Els productes a la taula, Jocs de fogons i Els estris a la cuina, recull de receptes i conceptes que publica, setmanalment des de fa quinze anys, a La Fura. Aquest llibre que vol anar més enllà del que hom considera un llibre de cuina convencional. Vol fer un pas més enllà del tradicional receptari que encadena fórmules culinàries com qui posa llibres en un prestatge. Amb un cert ordre o agrupació, però, al cap i a la fi, unes al costat de les altres. No vol tenir com a unitat de treball la recepta. Fins i tot aspira a superar el segon nivell d'organització que ara sembla que mani a la cuina: el del menú. El llibre vol explicar-vos i demostrar-vos que menjar a casa és un fet inexorable que res té a veure amb l'excepcionalitat de l'anada al restaurant. Un procés cíclic que, com a tal, pot planificar-se --ha de planificar-se-- setmana a setmana. Una reflexió mínima ens demostrarà que, avui, quasi tot ha passat a fer-se setmanalment. Rentar la roba, comprar, anar al cinema, sopar amb els amics, fins i tot, descansar. Per tant, per què no pensem la cuina setmanalment? Amb tot el que això suposa de previsió, planificació, organització, control i estalvi de temps. El llibre mostra una forma d'afrontar aquest fet. Potser hi haurà qui la vegi massa racional; fins i tot un punt rígida. Però també les cuineres i els cuiners tenen dret que algú els faciliti la feina i a deixar de ser, sense caure en la servitud dels menjars preparats, els darrers esclaus del segle XXI.