"El rei i la terra, cara a cara" és un relat històric d'un moment cabdal de la relació conflictiva entre el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya, que obligà el monarca a claudicar davant les institucions de govern de Catalunya, després de la greu crisi provocada per la detenció i empresonament de l'hereu i primogènit de la Corona, el príncep de Viana el 1460. La Capitulació o Concòrdia reial de Vilafranca del Penedès acordada, el juny de 1461, va posar fi a aquest conflicte que havia suposat l'empresonament de Carles de Viana, hereu de la Corona, pel seu pare Joan II, en una de les fites més significatives del constitucionalisme pactista de la Catalunya independent. Signada per la reina Joana Enríquez, en nom del seu marit , va ser la capitulació política més humiliant que hagi patit mai un monarca de la Catalunya nacional, en virtut de la qual el govern de la Generalitat arribà a prohibir que els monarques posessin els peus en el territori català on regnaven. L'agreujament d'aquesta situació contribuí a l'inici de la guerra civil de 1462-1472.