Marcats per una llegenda fosca que cada època enriqueix, els tres actors principals de la saga Borja —Alexandre, Cèsar i Lucrècia— sembla que no són sinó un emmetzinador, un assassí i una disbauxada. Extraordinàriament novel·lesca, la història d’una de les famílies més fascinants del Renaixement és, en realitat, molt més rica i plena de matisos. D’origen valencià, els Borja van aconseguir en tres generacions imposar dos papes al món cristià: el 1455, Calixt III, diplomàtic de categoria obsedit pel perill turc; i després, el 1492, Alexandre VI, que compromet el seu càrrec en diversos escàndols. Família així, la saga dels Borja es llegeix com l’aventura exemplar i tràgica d’una ambiciosa dinastia de clergues, molt lluny de la imatge massa difosa d’un brillant i embafador Renaixement italià.