Joseph Brodsky, un dels grans poetes russos del segle XX i premi Nobel de Literatura, descriu el seu apartament d’infantesa i joventut a Sant Petersburg com un microcosmos físic i intel·lectual sota les condicions del règim soviètic. Un dels secrets de la seua literatura és la intensitat de significació que aconsegueix amb les descripcions de les coses. Els espais són explicats amb una estranya objectivitat, que denota sempre un punt d’inquietud. Però el text naix, sobretot, d’una reflexió sobre l’absència definitiva dels seus pares, als quals ja no tornarà a veure. Una obra d’una densitat poètica enorme, que és també una crítica política de primer ordre, i un tractat de filosofia moral. La interrogació sobre els pares adquireix un element introspectiu «perquè cada fill, d’una manera o una altra, repeteix l’evolució dels seus pares».