Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947). Escriptor, biòleg, crític i lector. Amador dels llenguatges de les ciències, de les lletres i de les arts. El seu primer text novel·lesc, L’adolescent de sal (1973, premi Prudenci Bertrana), fou retingut dos anys per la censura franquista, potser perquè és un dels llibres innovadors de la literatura catalana contemporània.

De 1972 a 1980 coordinà la secció de Biologia i Medicina de la Gran Enciclopèdia Catalana. De 1982 a 2010 dirigí el Servei de Comunicació i les Edicions UIB de la Universitat de les Illes Balears (1982-2010). Agitador cultural, recitador, traductor, guionista de cinema i col·laborador dels mitjans de comunicació, dirigeix des de 1997 el Festival de Poesia de la Mediterrània.

Ha creat músiques verbals singulars, belles i engrescadores en els seus llibres L’adolescent de sal (premi Prudenci Bertrana), El bell país on els homes desitgen els homes, Puta Marès (ahí), Doi, Excèlsior o el temps escrit (premi Ciutat de Barcelona i premi de la Crítica), Vertígens (premi Ciutat de Palma i de la Crítica del País Valencià), T’estim a tu, Els detalls del món (premi Nacional de Literatura Catalana), Acrollam, Llefre de tu, L’ull Gaudí , Trèmolo i Carpe momentum.

El 2021 fou guardonat amb el 25è Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.

Encarnacions és un univers de veus intempestives que fugen de la vida correcta fent marrada per tota casta de músiques i silencis. El lector s’hi amara de contarelles incessants i benèfiques que fan molta de companyia en aquests temps febrils, tempestuosos i incerts de la gran crisi planetària.

Encarnacions prové del coratge literari d’un Biel Mesquida que tensa a consciència el català amb una escriptura precisa i multidimensional, una llengua flamejant i oberta d’ampit en ample envers unes llibertats incalculables com mai no havíem vist.

Un llibre ple d’audàcies emocionals, de sorpreses crítiques, d’esdeveniments passionals, de revoltes reprimides, de formes de l’invisible, d’associacions fraternals, de felicitats breus, de replecs sumptuosos, d’accidents sense treva, d’aventures vertiginoses, de redols de pau, d’un teixit esfilagarsat i ple de textures, obrat lentament com un cant, en què es conjuguen i s’entrunyellen records, somnis, desigs, pensaments, formes, savieses, colors, ecos, perfums i ressonàncies que condensen en poques paraules veritats darreres sobre el món i sobre nosaltres: això és Encarnacions. És el fruit d’una sensibilitat –d’una sensorialitat, seria més just–, que es despulla i es concentra més i més, i encara més enllà, lluny de retòriques ampul·loses, d’eloqüències i de ganyotes; com si adobés la carn de la sensació amb el totes herbes del despreniment i un devessall de paraules per crear circumstàncies, escenografies i personatges inoblidables.

Quan Encarnacions mostra el que els ulls no han vist mai, el cos descobreix el que mai no havia sentit. Sentiu Encarnacions.