Setant-sis són les cartes que formen aquest corpus epistolar Vallverdú-Viladot. A les quals ens ha semblat oportú d'afegir les quatre —conservades— que Viladot va escriure per a l'Eloi, el fill de Josep Vallverdú. La versió que estimo de les cartes és la publicada a Agramunt sota el segell de Lo Pardal el 1972, conté vint-i-sis «poemes» que segueixen aquest mateix patró, és a dir que cadascun està format per una lletra de l'alfabet i la mateixa lletra invertida, amb un mot mitger que les enllaça. Aquest volum fa pública la seva faceta d'escriptors de cartes que caldrà afegir al gruix de gèneres i formes que van conrear, en el benentès que es tracta d'un vessant de la seva producció que no era del tot desconeguda, si més no privadament, entre l'extensa xarxa d'amistats, comunes i no, que van arribar a teixir els dos corresponsals; però sí que ho era per al gran públic que ha seguit fidelment la seva obra i que ara trobarà per primer cop una col·lecció de cartes de Vallverdú o de Viladot amb les missives d'anada i les de tornada.