Una per una, les paraules que configuren aquest diccionari de terminologia eròtica de la qual han fet ús els escriptors de Mallorca han estat arreplegades durant anys —molt d’anys— en les pàgines dels llibres, en les publicacions de la premsa i, en algunes poques ocasions, en el vocabulari que l’oralitat ens permetia assolir, com qui percaça una paraula al vol.

Al llarg de les pàgines que segueixen trobareu, doncs, el resultat de la feina agabellada durant més de mig segle. El resultat de la seducció que exerceixen les paraules —en aquest cas, les paraules que diuen el sexe filtrades per les mans dels escriptors: narradors, poetes, historiadors, periodistes i el que resta de la fauna addicta a l’escriptura—, riques de significat, transgressores, poètiques.

En iniciar aquest fitxer de paraules de caràcter eròtic que han fet servir els escriptors de Mallorca —tot i que, en cap moment vaig pensar que la recerca podia esser exhaustiva, sinó que havia d’esser forçosament limitada— tenia en la ment —i aquest criteri l’hem fet servir fins al final— escatir fins a quin extrem es podia constatar la influència del llenguatge metafòric provinent del poble sobre l’escriptura. Així, els vells eufemismes burlescs de la tradició eròtica popular sovint prenen vigència en la poesia, el teatre i la narrativa del nostre temps. Perquè les paraules no perden mai cap ni un dels sentits que adquiriren per allà on passaren.

(Gabriel Janer Manila)