Flors de debò són trenta-vuit proses poètiques breus que MercèRodoreda escriu a principis dels anys seixanta del segle passata Ginebra. Restaran en un calaix fins que el 1980 l’autora, jainstal·lada a Romanyà de la Selva, decideix editar-les conjuntamentamb Viatges a uns quants pobles amb el títol genèric de Viatges iflors. El mateix any, Pere Gimferrer escriu, en data 30 d’agost, enel seu dietari: «Els personatges, és clar, són metàfores de nosaltres:la Colometa, Teresa Goday de Valldaura. Però en el fons deldibuix dels llibres de Mercè Rodoreda, hi ha d’altres coses —unjardí, un colomar, un armari japonès— que també són metàfores,i no s’expliquen pas: finestrams a un altre món. Ara, en aquestllibre nou —Viatges i flors— el que sovint era fons esdevé primerterme. Ens cal avesar-nos a un clima diferent. Al centre de tot, lamestressa del país misteriós somriu en una llum molt clara.»Fascinats per aquestes proses obertes, metafòriques, precioses ibrutals, diversos artistes, dos experts en botànica, una historiadorade la literatura, conjuntament amb els editors, van iniciarun viatge en el qual han llegit i rellegit les flors rodoredianes in’han parlat des de les perspectives literària, plàstica i científica.El resultat el teniu a les mans: les trenta-vuit Flors de debò,acompanyades per les il·lustracions i els comentaris de lespossibles fonts d’inspiració botànica. I és que els grans textos dela Mercè Rodoreda permeten múltiples interpretacions com hodemostren les diverses aportacions aparegudes els darrers anys desde la música, la pintura, el teatre i altres expressions artístiques.