Des de finals del segle XIX, el debat sobre l’anomenada «qüestió catalana» o «problema catalán» ha tingut un clar i destacat protagonisme a les pàgines de la premsa de Barcelona i de Madrid. Els periodistes, escriptors i cronistes han donat fe del batec del moment polític català i espanyol en cada moment, i hi han intervingut decididament. Ara que el procés sobiranista ha produït un canvi decisiu i històric en el catalanisme, oferir un ventall de testimonis sobre com es va produir a la premsa catalana i sobre Catalunya i la resolució de l’encaix dins d’Espanya és una lectura essencial per comprendre la dimensió tant del moment present com del llarg procés històric que el precedeix. Els més de quaranta articles periodístics que Joan Safont proposa i contextualitza en "Greuges i desgreuges" ens descobreixen que, molt sovint, els arguments d’una part i de l’altra són idèntics als que podem llegir a la premsa d’avui, i fins i tot el dring i l’estil són sorprenentment contemporanis.

Amb articles de Prat de la RIba, Alejandro Lerroux, Joan Maragall, Miguel de Unamuno, Gregorio Marañón, Gaziel, Josep María Planes, Julián Marías, Joan Fuster, Montserrat Roig, Pasqual Maragall, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, entre d'altres.

Joan Safont i Plumed (Mataró, 1984) és periodista i escriptor. Advocat de formació, ben aviat va abandonar la professió per lliurar-se a la seva passió d’investigador i historiador del periodisme català del segle XX. Ha treballat en el món del guió de documentals i audiovisuals i és col•laborador habitual del diari Ara, el digital Crític, les revistes L’Avenç, Revista de Catalunya i Valors. També col•labora en el programa d’anàlisi i debat Més 3/24. Abans de "Greuges i desgreuges" ha escrit "Per França i Anglaterra. La I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans", "Capitans del comerç explicats pels seus fills" i "Sabotatge contra Franco. Episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra". Actualment coordina el suplement de cultura "La Llança" del diari El Nacional.