La filosofía, el arte y la literatura han representado al ser humano o, mejor dicho, al hombre, como un ser vertical, derecho, erecto. Adriana Cavarero, una de las voces actuales más importantes del pensamiento occidental feminista junto a nombres como los de Judith Butler o Martha Nussbaum, reflexiona en este libro sobre las consecuencias y las relaciones de poder que implica el discurso de la rectitud. A lo largo de una serie de doce capítulos y unacoda en que pasa revista no solamente a varios filósofos sino también a representaciones artísticas y literarias diversas, la filósofa italiana cuestiona que la rectitud sea la postura propia del ser humano y defiende que esta postura ha tapado otra que nos es mucho más propia, la de la inclinación, que tradicionalmente el arte y la filosofía han reservado exclusivamente a la mujer. Cavarero plantea, pues, la subjetividad en términos de inclinación y verticalidad. Mientras que en el hombre recto y erecto se esconde un yo cerrado en sí mismo, autorreferencial y autosuficiente, en la inclinación se encuentra uno altruista, abierto al otro, sobre el cual se vuelca y no se cierra. En definitiva, se trata de una obra fundamental no solo para el pensamiento feminista moderno sino también para la filosofía occidental contemporánea.

Adriana Cavarero (Bra, Piemont, 1947), és una de les principals pensadores del feminisme modern europeu. Catedràtica de filosofia política a la Universitat de Verona i professora visitant a la Universitat de Nova York, Cavarero ha sigut una filòsofa essencial en el desenvolupament del pensament de la diferència sexual com a perspectiva teòrica que ha de desconstruir els textos de la filosofia occidental des d’un punt de vista feminista, des de Plató fins al pensament contemporani occidental, amb especial interès per l’obra de Hannah Arendt. De formació clàssica, es va donar a conèixer internacionalment amb la seva obra Nonostante Platone (1990). Inclinacions (2013) és la seva primera obra traduïda al català, a Fragmenta (2022).

Begonya Saez Tajafuerce és doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora i coordinadora d'estudis de Màster i Doctorat del Departament de Filosofia a la mateixa universitat. La seva recerca se centra en la definició i la representació de la identitat. Forma part del grup de Recerca Cos i Textualitat, que, des d'una perspectiva interdisciplinària, analitza el cos com a lloc per a la identitat i la manera com s'hi inscriuen el gènere, l'ètnia, la classe i la identitat sexual des dels discursos culturals. Ha editat el llibre Cuerpo, memoria y representación: Adriana Cavarero y Judith Butler en diálogo (Icaria, 2014) i ha fet el pròleg d'Inclinacions, d'Adriana Cavarero (Fragmenta, 2022).

Manuel Ignacio Moyano (Córdoba, Argentina - 1987). És escriptor i assagista. Va publicar La ciega (Taller Perronautas, 2021 - Novela), Giorgio Agamben. El uso de las imágenes (La Cebra, 2019 - Ensayo), Bonino. La lengua de la inocencia (Borde perdido, 2017 - Ensayo - Primera Menció Concurso de Ensayos Heterónimos de 2018) i Ética para nada (Lisboa Editorial, 2019 - Poemario). Va escriure i dirigir les obres escèniques Ntolsvz Rlkenmt (2018) i Play. Preferiría no actuar (2015). Entre els seus inèdits, hi ha les novel·les Anosmia destruye Buenos Aires i El juego del futuro. Va ser becari residente de la Reial Acadèmia Espanyola a Roma, on va escriure un assaig literari sobre la vida i obra de J. Rodolfo Wilcock (Roma, abril-desembre 2022). Ha fet diverses traduccions de l'italià al castellà i ha publicat textos sobre art, filosofia contemporània i política en diverses revistes.