«Sentit de la meravella, va dir, Massimo, sense sentit de la meravella la vida no és res. Sense sentit de la meravella som formigues. Tot el que ens envolta és motiu de meravella, Massimo, va dir. Una dona. El seu colze. El seu canell. Un arbre. Les fulles. L?olor. Un so. Un record. I la persona que ens pot ajudar a meravellar-nos és l?artista». Assistim al relat de la particularíssima vida de Tancredo Pavone tal com la recorda, i ens l?explica, el que va ser el seu criat, Massimo, que en l?entrevista que configura el llibre ens serveix d?intermediari per a conèixer el Pavone viatger, el noble sicilià faldiller, l?opinador excèntric, i per sobre de tot, el músic i l?artista. Perquè tal com ens recorda el mateix Pavone «la persona que ens pot ajudar a meravellar-nos és l?artista».