Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis. A poc a poc converteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creant una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions. Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, una obra que barreja la perspicàcia i l’humor amb la tragèdia. Una carta d’amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança.avel Library Foundation, un reconeixement als escriptors perseguits per haver desafiat règims totalitaris.

Burhan Sönmez (Ankara, 1965) és escriptor, professor universitari i advocat. Especialista en drets humans, va exercir a Istanbul. El 1996 un assalt policial durant una manifestació pacífica el va deixar greument ferit i es va haver d’exiliar a Londres, on va rebre tractament gràcies a l’ONG Freedom from Torture. Les seves obres, que arrelen en els contes i les llegendes orals, es poden llegir en una trentena de llengües.El seu compromís i qualitat literària li han valgut el premi Disturbing the Peace, un reconeixement als escriptors perseguits per haver desafiat règims totalitaris.