La Ben Plantada i Gualba, ña de mil veus, són les populars i representatives de l'autor. La primera és una novel·la filosòfica que simbolitza tot el k Ors havuia predicat: mediterranisme, classicisme i, sobretot noucentisme, del qual fou el editor i màxim representant. La segona és una narració barroca i trobadora, centrada en un tema d'incest.L'autor el designà " llibre romànic; l'angúnia pànica que l'habita és el revers de l amedalla que ostenta, al dret , l'efígie arquetipica, angèlica a força de classicisme, de Teresa, la Ben plantada