¿Serem, valencians i catalans, capaços de posar en comú els interessos estratègics que ens uneixen davant Espanya i Europa? ¿Podrem, amb imaginació, concòrdia i generositat civil, fer entendre a les nostres societats que els interessos econòmics, socials i d'infraestructures són eines de futur? ¿Què podem aprendre dels nostres avis quan feien negocis junts, quan hi pensaven junts?

Text de contraportada

Catalunya i València tenen una darrera i gran oportunitat de reforçar els seus lligams econòmics i socials i construir una gran megaregió de vocació i ambició europea. Més enllà de la llengua i de la cultura, dos trets distintius que no són suficients per als interessos materials compartits en aquest moment de globalització, l'horitzó d'una cooperació estable i fructífera entre València i Barcelona obriria camins insospitats. Però aquest futur es basa en un passat. El segle XX ha construït un teixit de negocis comuns, de problemes compartits, d'aventures empresarials i personals, de pensaments entrellaçats... Aquest llibre en pretèn ser la crònica, àgil i al mateix temps precisa. Avui, si l'eix mediterrani és una realitat esperançadora, si els governs que el formen es reuneixen periòdicament i si empresaris i cambres de comerç emeten informes i documents de cooperació econòmica catalanovalenciana és perquè la tradició de contactes, de negocis i d'expressions conjuntes té una vida molt més dilatada d'allò que tradicionalment es pensa.