Un llibre que ens parla de la combinació entre temps històric i individual, de la intemporalitat i de la lluita de l’individu per sobreviure en un món dominat per les estadístiques i l’anonimat.

Text de contraportada

La gavina narra la història d’Oscar, un funcionari de l’Estat la dona del qual es va suïcidar un parell d’anys enrere. Mentre escriu un comunicat de guerra, intenta imaginar el pes que tindrà el seu escrit en les vides de milers i milers de persones. Ell només és el missatger, però les seves paraules faran que les mares s’abracin desesperadament als seus fills i que els treballadors de les fàbriques deixin els seus llocs de feina i fugin esperitats. Quan, anys més tard, els preguntin què és el que més recorden de la guerra, molts citaran el seu comunicat. La gavina és una de les novel·les més excepcionals de Sándor Márai, publicada en uns anys de solitud i resignació en què l’escriptura se li feia difícil. D’una manera fragmentària, ens parla de la combinació entre temps històric i individual, de la intemporalitat i de la lluita de l’individu per sobreviure en un món dominat per les estadístiques i l’anonimat.