La veïna et va dir que s'estimava més que no portessis la teva filla de sis mesos al sopar. No és res personal, senzillament no suporta els seus plors.

El teu marit hi va estar d'acord. Al capdavall, viviu a la casa del costat. Podíeu portar el monitor infantil per sentir si plorava i fer torns per passar-la a veure cada mitja hora.

La teva filla dormia quan hi vas anar per darrera vegada. Tanmateix, en aquest moment, mentre puges corrents les escales fins a la seva habitació, envoltada d#un silenci absolut, te n'adones que el teu pitjor malson s'ha fet realitat: la nena ha desaparegut.

Mai abans no havies hagut de trucar a la policia. Ara és a casa teva i qui sap què pot arribar a descobrir.

Què series capaç de fer quan has sobrepassat els teus límits?

Crítiques:«Alta tensió que es manté fins a l'última, i sorprenent, pàgina.»The Times

«Un debut demolidor i ple de suspens.»Publishers Weekly