Un observador, encuriosit i desvagat, descriu Pequín a través d’allò que veu des de la finestra o mentre passeja per una ciutat que li és del tot desconeguda i sorprenent; després, a les hores més impensades, anota els somnis reals que el desvetllen o treballa per homenatjar la poesia clàssica del país amb un grapat de traduccions indirectes. Distant, minuciós, astorat. Francesc Parcerisas ens descobreix la precarietat de la consciència europea, l’encís del badoc anònim i el goig de no saber gaire res. Amb una prosa elegant, plena d’incisos i records, de tocs d’humor i escepticisme, aquest dietari d’una estada a Pequín revalora amb entusiasme l’exercici de l’escriptura com a memòria i comprensió del món.