L'any 1917, un físic nominat al premi Nobel publicà un assaig breu però extraordinari, ple d'idees lluminoses sobre l'espai, el temps i l'univers. La relativitat a l'abast de tothom fou la primera exposició accessible d'una teoria revolucionària que avui, cent anys després, constitueix una part essencial del nostre coneixement del món físic. Albert Einstein no era encara una celebritat mundial, i Europa estava sumida en una gran guerra. Una dècada de treball i discussió amb amics i col·legues havien culminat a Berlín amb la formulació de la relativitat general, i immediatament decidí escriure un llibre per posar la nova teoria a l'abast de tothom. «Si no ho faig —digué— no l'entendran, tan senzilla com és en el fons». Amb aquestes paraules, Einstein no ironitzava pas, perquè la relativitat es basa en raonaments sensibles, lligats a la percepció comuna del moviment i la gravetat. Podem percebre el moviment uniforme? Com experimenta el pes una persona que cau? Reflexionar sobre aquestes preguntes simples fou el primer pas per capgirar tot allò que havíem après o crèiem saber sobre la llum i l'univers.