Lev Tolstoi (Iàsnaia Polània, 1828 - 1910) és, junt amb Dostoievski, el gran nom de la novel·la russa. Poseïdor d’una curiositat insaciable, des de ben jove va evidenciar un do narratiu exuberant. En una altra demostració que la contradicció és un dels atributs dels genis, Tolstoi es considerava més un profeta que no pas un narrador. Per aquest motiu va condemnar la seva obra i es va proposar continuar escrivint amb l’únic objectiu de salvar el lector de l’artifici: Anna Karénina, Guerra i pau, Hadji Murat, La mort d’Ivan Ilitx i La Sonata Kreutzer demostren que va ser el pitjor jutge de la seva obra. Als vuitanta-dos anys, com si s’hagués d’encarregar d’escriure el seu propi final, Tolstoi ho va deixar tot, va fugir de casa seva i va morir en una estació de tren.