Chufo Lloréns ens submergeix en unes dècades decisives en la història recent d'Espanya per narrar-nos la història d'una dona difícil d'oblidar.

1.250.000 exemplars venuts de les seves novel·les

Barcelona, 1977. En un país que treu el cap a un nou horitzó de llibertat, la vida de la Mariana Casanova trontolla. Els tripijocs econòmics del seu marit, en Sergio, un jove executiu sense escrúpols, l'aboquen a la ruïna econòmica al costat dels seus quatre fills petits. Debatent-se entre el matrimoni i la seva decepció davant un home que no té paraula ni honor, la Mariana emprèn la tasca de salvar la seva família, encara que per fer-ho hagi de prendre algunes mesures dràstiques.

Setze anys enrere, el futur s'obria davant seu i li mostrava el que prometia ser un camí de roses. D'adolescent, la Mariana va fer els seus primers passos en la vida adulta i en l'alta societat de l'època, molt marcada pels costums i les tradicions, que continuaven assenyalant els deures i les obligacions de les dones. En aquests anys d'aprenentatge, la noia es va enfrontar a la passió del Rafael, un torero molt més gran que ella que va caure rendit als seus encants, i a la de l'Enrique, el seu primer amor, un aspirant a músic que va marxar a París per complir els seus somnis de convertir-se en un virtuós del violí.

Però aquest camí ple d'il·lusions d'anys enrere es veu ara amenaçat per un matrimoni fallit i un futur incert. La Mariana ha de continuar sent lleial al seu marit i seguir-lo quan decideix fugir de la justícia? Té cap sentit complir amb el que li van inculcar els seus pares i tot el seu entorn? És massa tard per aspirar a la felicitat?

Chufo Lloréns, el mestre de la novel·la històrica, ens retrata la vida dels anys seixanta i setanta a Espanya a través del relat esplèndid d'una dona inoblidable que, com el país sencer, passa de la resignació a la llibertat.

Chufo Lloréns (Barcelona, 1931) va estudiar Dret, si bé va desenvolupar la seva activitat com a empresari en el món de l'espectacle. Des de sempre apassionat per la història, no va començar la seva carrera literària fins fa vint-i-cinc anys.

Entre les seves obres destaquen Catalina, la fugitiva de San Benito (2008), La otra lepra (2010) i La saga de los malditos (2011), totes tres publicades a Debolsillo. Et donaré la terra (2008) i Mar de foc (2011), publicades a Rosa dels Vents i ambientades a la Barcelona medieval, van ser sengles èxits de vendes i han convertit Chufo Lloréns en un dels autors favorits dels lectors de novel·la històrica, tant a Espanya com a l'estranger. S'han venut els drets de traducció a dotze països i un total d'un milió d'exemplars arreu del món. A La llei dels justos, la seva darrera obra, Chufo Lloréns reprèn el seu escenari preferit, Barcelona, en un dels moments clau de la història: l'agitat final del segle XIX, una època de canvis i tensions en la qual la ciutat es va projectar al món amb l'organització de l'Exposició Universal del 1888.