En el tram final de la Guerra Civil, l'exèrcit de la República va fer construir un aeròdrom a la plana del Raiguer, situada a la punta nord del terme municipal de Montornès del Vallès. Centenars d'homes de la contrada van ser cridats per realitzar els treballs d'esplanació de la pista. Les requises dels terrenys afectaren les masies de l'entorn i van tallar en sec el treball agrícola dels pagesos de la zona. Operatiu des del juny de 1938, l'aeròdrom 329 -així és com se'l coneixia- va ser la base d'entrenaments i pràctiques de l'escola de pilots i del Cuadro Eventual. Disposava d'una pista de més de mil metres, uns quants refugis, avions biplaça, tota la logística necessària i la masia de ca l'Arnau, habilitada com a caserna de l'Estat Major. Amb la progressiva reculada del front de guerra, les activitats de reentrenament de l'escola van quedar diluïdes, però el 329 va tenir una segona vida: entre el 15 i el 23 de gener de 1939 va ser la base d'operacions d'una esquadrilla de combat que es va encarregar de la defensa aèria de Barcelona. I encara més, un epíleg: quan totes les instal·lacions estaven abandonades i els nacionals estaven entrant al Vallès Oriental, el dia 27 de gener un últim avió s'enlairà de Montornès per acomplir amb èxit una missió molt especial al servei del govern de la República.