Una crisi profunda sacsejava els Països Baixos al segle xvi. La ciutat de Bruges patia una situació extrema: una gran massa de pobres vivia en la indigència més miserable, mentre una minoria opulenta malbaratava els recursos i s’abocava als excessos més immorals. El Consell de la ciutat, forçat per la gravetat de les circumstàncies, va demanar a Joan Lluís Vives una proposta per redreçar la situació. L’humanista valencià va escriure amb mà ferma L’assistència als pobres. Aquesta obra planta les llavors de l’Estat del benestar i de la doctrina social de l’Església.

En presentem la primera traducció al català. «Un nombre elevat de captaires demostra que, a l’àmbit privat, hi ha dolenteria i manca d’humanisme i que, a l’àmbit dels càrrecs públics, es desatén el bé comú.»