Si l’economia social històrica, a Catalunya, nasqué al bell mig d’un segle XIX caracteritzat per l’emergència del capitalisme industrial i l’antagonisme del moviment obrer, a les primeres dècades del segle XXI l’Economia Social i Solidària catalana suma nous reptes i aliances. Enfront, un sistema globalitzat que -sota les seves pulcres interfícies digitals- amaga un planeta en flames per la injustícia social, l’autoritarisme polític, la desigualtat econòmica i la devastació ambiental. Al darrera, una llarga tradició de col·lectivitats solidàries, de cooperativismes i sindicalismes emancipadors, d’associacionismes i mutualismes fraternals. Al costat, una majoria social que estima l’autoorganització col·lectiva, expressada a nivell local i municipalista; que promou l’autodeterminació política, social i econòmica. Per davant, unes generacions que empenyen la transformació feminista i la transició ecològica de l’economia; i unes comunitats migrades que aixequen una nova economia popular, diversa i antiracista. A l’horitzó, el projecte històric i present de l’Economia Social i Solidària: afrontar quotidianament les necessitats i aspiracions col·lectives bastint un futur amb justícia social, democràcia política, equitat econòmica i sostenibilitat ambiental. És a dir, la construcció -diferenciada del capitalisme i de l’Estat- d’un àmbit econòmic per la transformació social