Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946). Poeta, narrador i dramaturg. Segons l’editor i crític Manuel Costa: “Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles, conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix.”

Ha publicat 23 llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: Ploma Blanca (Poesia Oral Africana), L’Ocell Imperfecte (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), Viatge al cor de Li Bo i Kosambi, el Narrador, així com Viatge per l’Àfrica i El Gos poeta, escrits per a infants. Entre els més recents, tres llibres de poemes: Reliquiari, El laberint de Filomena (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i Versions profanes. I dos llibres de teatre: Diàlegs Morals sobre la Felicitat (Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà).

A L’enunciat, tota la saviesa poètica de Bach, i part de la vital, es manifesten en un format suposadament aforístic que amaga un delicat viatge a través de la ironia, a voltes disfressada de sentència, a voltes carregada d’una lírica de vegades delicada i altres vegades epigramàtica, que passa per les reflexions sobre la pròpia creació per escampar-se cap al món de l’art en general, sense oblidar que hi ha coses que potser s’escapen a la poesia però que també mereixen, o permeten, el comentari aforístic que les acosta a la visió crítica del creador.

Ens trobem, doncs, davant d’un llibre d’aforismes i sentències, de reflexions poètiques, que va disfressat de no-poesia, però que no pot evitar la seva essència poètica, esdevenint alhora diversió i sensació, també camí de reflexió, per al lector que, perdent-s’hi, s’hi trobi.