A la fi de 1231 el noble Blasco d’Alagó conquista Morella i, tot seguit, les seues hosts ocupen el territori que depèn de l’antiga fortalesa musulmana. Aquest fet marca el començament d’una nova etapa històrica i esdevé l’origen de l’actual comarca dels Ports. Després de la conquesta, els cristians basteixen un nou ordre social, una tasca que s’allarga durant tot el segle xiii i que té dues directrius essencials. Per un costat, es forja una societat rural amb uns trets molt particulars, que imprimeix la condició de terra de frontera que aquestes contrades muntanyenques ocupen en la cruïlla entre València, Catalunya i Aragó. Per l’altre, es defineix un territori amb unes fronteres ben marcades, que constitueix un espai batejat des de ben prompte amb el nom dels Ports. A l’interior d’aquest territori s’articula un model d’organització que determina profundament la idiosincràsia de la comarca: Morella encapçala un terme general integrat per una vintena de centres rurals, que ocupen diferents esglaons en la jerarquia comarcal segons la seua condició jurídica. Ara bé, els llauradors dels pobles no accepten la supremacia dels vilatans i això suscita una discussió que s’allarga durant tot el segle xiv i serveix per definir el marc de relacions entre uns i altres. A més, al recer d’aquesta dialèctica entre la vila i les aldees es construeix un sentiment d’identitat que perdura fins a l’actualitat. Així, doncs, al llarg d’aquestes pàgines l’autor escruta els orígens de la societat rural dels Ports i perfila els contorns d’una identitat col·lectiva que encara ressona per tots els racons de la comarca.

Vicent Royo Pérez (Castelló de la Plana, 1983) és doctor en Història Medieval per la Universitat Jaume I. Actualment, és personal docent investigador en la Universitat Rovira i Virgili i membre del Centre d’Estudis del Maestrat. Durant la seua trajectòria, ha focalitzat la seua investigació en la societat rural de les comarques dels Ports i el Maestrat al llarg dels segles baixmedievals. Autor d’una trentena d’articles en revistes especialitzades, i ha publicat Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana (Universitat Jaume I, Castelló de la Plana, 2016), que rebé el Premi Explorador Andrés de l’Ajuntament de Vilafranca; i també Els orígens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera s. xiii-xv) (Onada Edicions, Benicarló, 2017).