A Haidrahodahós, la terra de les coves habitades per centaures, el fastig arrossega Thioni, el príncep dèspota que els governa, a infringir el pacte més sagrat entre els seus súbdits. El desconcert s’apoderarà dels centaures Hodahós —que somien sempre mig somni i el comparteixen exclusivament amb el seu company de vida—, i deixaran de somiar poc després que el Príncep ordeni que cada matí una parella li ha de revelar un somni.

Mentrestant, la irrupció del misteriós Orsín, una figura que evoca l’ésser humà, sediciós per a uns i alliberador per a d’altres, desperta recel al cercle del poder alhora que alimenta una ambició velada entre el poble. Les intrigues se succeeixen i les confabulacions silencioses forgen dos laberints entrellaçats que duran a la mort qui s’hi endinsi.

Els personatges, éssers dotats d’un llenguatge suggestiu i que actuen regits per la dualitat de la seva naturalesa —la de ser mig homes i mig cavalls—, porten les escenes fins al punt més sorprenent i inesperat, en una trama que destil·la una imaginació prodigiosa. Desfilen per aquestes pàgines éssers com ara un sacerdot que prega al Déu Color, un bufó incomprès, una sàvia bibliotecària d’estirp singular i una femella negra de cua i trena daurades que trastorna el curs dels esdeveniments.

Salim Barakat cisella amb la minuciositat d’un tallista cada línia d’aquesta narració, de to predominantment líric. I és que cada detall de la novel·la juga un paper en la configuració d’aquest món extraordinari: somnis, alfanges, tauletes, coloms missatgers, gravats, tintures, poetes, ferradures, miralls, màscares, molins, planes de blat, dringadissa de collarets... i renills i bufecs sens fi.