Hi ha moments a la vida en què només ens venen al cap les coses dolentes que ens han passat. Dins la memòria, es van fent cada dia més i més grans, fins que arriba el dia en què l’únic que desitgem és desaparèixer, escapar de tant de dolor. Per sort, les maneres de provar-ho i, fins i tot, d’aconseguir-ho són molt diverses. La protagonista d’aquest llibre n’és un exemple. Fins que arriba el moment en què cau definitivament, i ja no sap com aixecar-se. Després de cinc anys de silenci literari, Neus Canyelles ofereix als lectors una obra delicada i estremidora, que connecta amb les veus de Jean Rhys i de Natalia Ginzburg.

Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966) és llicenciada en Filologia Hispànica i va estudiar la carrera de piano. Ha publicat els llibres Neu d'agost. Un llibre de memòries (Premi Bearn de Narrativa 1997), Els vidres nets i altres contes (2002), i les novel·les Cap d’Hornos (Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma 2002), L’alè del búfal a l’hivern (Premi El lector de L’Odissea 2006 i finalista del Premi Llibreter 2007) i La novel·la de Dickens (2010). Un dels seus relats ha estat inclòs a l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, de Lolita Bosch, publicada també en castellà. Escriu articles i reportatges al diari Última Hora de Palma.