Licaó (apologia del desig). A través de la mirada del jove Licaó, atractiu deixeble de Sòcrates elegit pel filòsof atenès perquè l'acompanyi en les seves últimes hores, el dramaturg Dimitris Dimitriadis erigeix una torrencial apologia del desig d'oferir-se a l'altre, capaç de transformar de soca-rel la nostra existència ètica i política. Un text d'un encís trasbalsador en què es condensen amb delicada senzillesa les grans turbulències que bateguen sota les nostres rutines més o menys acomodades al mercadeig d'emocions i als afanys de lucre, perdurablement inscrites en insatisfaccions sovint estèrils. Tàntal. Breu però intens monòleg sobre la tensió entre presència i virtualitat a partir del mite grec, escrit en un moment en què les residències geriàtriques encara estaven tancades i barrades al món exterior, mentre la gent moria als hospitals sovint amb l'única companyia d'una pantalla a través de la qual s'acomiadava del seu entorn més proper.

Dimitris Dimitriadis, en grec ΔημήτρηςΔημητριάδης, va néixer a Tessalonica el 1944. És dramaturg, assagista, poeta i traductor de nombrosos autors com Shakespeare, Tennessee Williams, Samuel Beckett, Jean Genet o Marguerite Duras. Ha escrit novel·les i una trentena d’obres de teatre. La seva primera obra, El preu de la revolta al mercat negre, va ser muntada l’any 1968 per Patrice Chéreau. Diverses de les seves obres han estat escenificades per Anne Dimitriadis, Stefanos Lazaridis, Yannis Houvardas o Yannis Kokkos. L’any 2009 el Théâtre Odéon de París va convidar-lo a ser autor protagonista de la temporada. Des de l’aparició de Moro com a país, el text no ha deixat de ser objecte de nombrosos muntatges que han acabat situant-lo entre els títols teatrals més importants de la segona meitat del segle XX