Blaquerna —un ermità culte, expert en l’Art lul·liana— discuteix amb un savi mongol sobre la possibilitat d’entendre racionalment la fe cristiana.

El Llibre del Tàrtar i el Cristià constitueix un debat sobre la possibilitat de provar racionalment les veritats religioses. Un savi mongol, de l’ètnia dels tàtars, sent la necessitat d’adherir-se a una forma de vida religiosa. Un jueu, un musulmà i un ermità cristià, no gens instruït, tots tres es mostren incapaços de convèncer-lo, perquè cap d’ells no pot presentar arguments racionals en favor de la seva religió.

En canvi, Blaquerna —un mestre cristià que domina l’Art lul·liana— convenç el savi mongol que la fe cristiana és veritable perquè pot ésser exposada racionalment. Blaquerna, partint, doncs, de la filosofia lul·liana (les dignitates i els correlativa principia) fa palesa la raonabilitat de cadascun dels versets del credo cristià conegut com el salm "Quicumque vult", atribuït a sant Atanasi. Així, arran de les explicacions de Blaquerna, el savi mongol rep la gràcia de l’Esperit Sant, i accepta la fe cristiana. Aleshores Blaquerna l’adreça al Papa, que el bateja, li imposa el nom de Largus i l’envia com a missioner al seu país d’origen. Però en el moment de la seva partença, dos clergues enceten un debat sobre l’estratègia que han de seguir els missioners cristians. Han de predicar la fe per mitjà del diàleg i la disponibilitat al martiri? O han de recórrer a la força militar mitjançant una croada?