Es tracta d’un recull d’escrits i d’intervencions parlamentàries de l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys, contra la presència i intervenció militar espanyola al Marroc, en una clara demostració del seu activisme antimilitarista i la seva veu valenta contra la guerra. I és que entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra d'aquesta intervenció: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes.

Gran coneixedor de Companys, Josep M. Figueres ha seleccionat i editat en aquest volum els seus escrits i les seves intervencions parlamentàries contra aquesta guerra. Companys hi identifica el general Berenguer i el rei com a principals responsables i reclama que s’abandoni immediatament el Marroc.

L’activisme antimilitarista de Companys formava part de l’ideari del republicanisme i del catalanisme d’esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars. Com diu Antoni Segura al pròleg, l’antimilitarisme era «una eina de lluita contra una classe dirigent —monarquia, terratinents, financers, exèrcit— decrèpita i disposada a sacrificar la vida dels joves en l’altar de les vanitats imperials. I era, en aquest sentit, un antimilitarisme amb trets de modernitat, que enllaça perfectament amb els “No a la guerra” més recents.»