No hi ha gaire veus més impúdicament nues que aquesta. Ni tant sols la de Sapho en els pocs fragments inflamats que ens han llegat. I les flors no són aquí per fer bonic. Les flors despullen encara més aquesta poesia nua. Una poesia de la carn, de la pell i del sexe, al cap del desig. Però no ens hem d'equivocará: en l'impuls insaciable dels cossos i del cant, és bé d'amor que es tracta. I d'amor a l'extrem d'estimar. Ja que l'ànima cremada ella també és nua.> "Ens palpem ben endinsáembolcallant-nosái l'ànima es nua.áTanmateixádesaprenc l'amor,áserro els llavis al verb d'ahiráagonitzant en un cosáamarat de Donaáa frec d'Amiga."