Una història dolorosa, una novel·la delicada i molt emocionant

«-Sento una veu -diu la Marí.

-Una veu -repeteix en Just, sense aixecar els ulls de la fotografia.

-Sí, una veu. Una veu que em parla.

-I què diu? -la de l'home és prima com un tel.

-Em diu que faci coses. O que no les faci. Em mana.

-Et mana -repeteix en un murmuri.

-Sí, em mana.

-Com a la Lliberata! -se la mira amb una barreja d'espant i de pietat-. Pobra Marí!»

«Espero la Marí, que és meva. Em preparo. Per a l'amor, per a l'embat. Però encara no és el temps. La meva paciència és infinita, perquè anticipo el joc i sento el plaer que ha de venir», es diu la veu que habita el cervell de la Marí des del seu naixement. En la seva nova novel·la, Maria Mercè Roca explora amb valentia i amb una extraordinària sensibilitat la difícil coexistència de la protagonista, una Marí a qui veurem créixer al llarg dels anys, amb aquesta veu seductora i alhora sinistra, decidida a fer-se obeir i estimar. Una història dolorosa i molt emocionant, escrita amb el talent extraordinari d'una de les grans autores catalanes.

Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958) ha publicat novel·la, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil i guions de televisió, a més de col·laborar regularment en diversos mitjans de comunicació.

Es va donar a conèixer amb el llibre de relats Sort que hi ha l'horitzó, Premi Víctor Català 1985, després del qual ha estat guardonada amb els principals premis literaris en llengua catalana: el Josep Pla 1986 per El present que m'acull, el Sant Jordi 1992 per Cames de seda, el Ramon Llull 2000 per Delictes d'amor i el Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2012 per Mil revolts.

Els seus darrers llibres són el recull de relats Nosaltres, les dones (2018) i la novel·la Al final t'agradaré (2020), publicats a Rosa dels Vents i amb un gran èxit per part de la crítica i dels lectors. Actualment és degana de la Institució de les Lletres Catalanes.