Un dels grans clàssics de capçalera del segle XX adaptat a novel·la gràfica.

«S'és valent quan, tot i saber que la batalla està perduda, ho intentes malgrat tot i lluites fins al final, passi el que passi. Poques vegades es guanya, però alguna vegada es pot vèncer.»

Matar un rossinyol és una d'aquelles històries immortals que se t'enganxen al cor i et sacsegen la consciència. És la història de dos germans que aprenen a veure el món amb uns altres ulls; també és la història del pare que tots voldríem tenir: l'Atticus Finch. Un home d'una valentia insubornable que defensa fins al final la idea que ser diferent no comporta indefectiblement ser culpable.

Un missatge poderós retratat amb tendresa colpidora que ha conquistat 40 milions de lectors arreu del món i que ha traspassat les barreres de l'edat i del temps generació rere generació.

Aquesta novel·la gràfica, que captura magistralment l'essència del gran clàssic, representa una nova oportunitat per tornar a creure en la justícia.

Harper Lee nació en Monroeville (Alabama, EE UU), en 1926. En 1931, un conflicto racista acontecido en la localidad vecina de Scottsboro conmocionó a la sociedad estadounidense. Lee, testigo indirecto de los hechos, se inspiró en este suceso para escribir su primera y única novela conocida hasta 2015, Matar a un ruiseñor, convertida hoy en un clásico de la literatura norteamericana del siglo XX. Amiga personal de Truman Capote, Lee decidió retirarse del mundanal ruido cuando alcanzó la fama. En 2007, recibió la Medalla Presidencial de la Libertad de Estados Unidos por su carrera literaria. Premio Pulitzer en 1961, un año después el director Robert Mulligan la llevó a la pantalla en una inolvidable película que obtuvo dos Oscar de la Academia: al mejor guion (Horton Foote) y al mejor intérprete masculino (Gregory Peck). En 2015 se ha reencontrado la novela Go Set a Watchman (Ve y pon un centinela), rechazada por sus editores en su momento y una de cuyas tramas secundarias es la que dio origen a Matar a un ruiseñor.