Una noia peculiar que sembla viure en un món de somni, que enlluerna justament pel seu caràcter tèrbol, acompanya el narrador pel París més genuí dels anys vint i l’atreu d’una manera especial perquè disposa de tots els mitjans per a fer possible aquesta atracció. I és que, després de diverses trobades, Breton intueix en ella, convertida en figura iniciàtica, l’anticipació de la «revolució surrealista». Llibre aparentment autobiogràfic, Nadja pretén traslladar als fets quotidians l’essència del pensament dels homes per aconseguir així la transformació total de la vida.