Nits d’insomni, amb el seu conjunt de records, meditacions i associacions lligats en forma de collage esborra els límits entre experiència i imaginació, i és un retrat del Nova York dels anys quaranta i cinquanta expressat amb una veu tan original com la del jazz que ressonava als clubs d’aquesta ciutat.

Elizabeth Hardwick (Lexington, Kentucky 1916 – Nova York, 2007) de ben jove va deixar el sud natal per traslladar-se a Nova York, on va desenvolupar una llarga carrera com a crítica literària, biògrafa, novel·lista i professora. El desengany que va sentir quan va començar a relacionar-se amb l’ambient intel·lectual novaiorquès de l’època va accentuar el caràcter esmolat, incisiu i enginyós d’una prosa que ja es caracteritzava per la seva independència. Va ser seguint aquest esperit que Hardwick va col·laborar com a assagista i articulista a The Partisan Review i The New Yorker i, més endavant, va ajudar a fundar The New York Review of Books. El 1949 es va casar amb el poeta Robert Lowell, amb qui va mantenir una relació turbulenta durant vint-i-un anys.