Un vespre desavinent d’hivern, a l’Estació Internacional de Portbou, el pintor Daniel Gispert convoca els fantasmes del seu passat mentre espera trobar-se amb el seu vell amic, el doctor Marcel Bosom. En la seva evocació hi ha el record, ple d’enigmes, de la misteriosa família Kodály i d’altres personatges del Budapest dels últims anys del comunisme. Una certa mirada a la tradició centreeuropea on l’art és una manera de canviar i deformar l’ordre establert, alhora que ens adverteix de com els últims mestres europeus se’ns en van, oblidats, sense fer soroll.