La caiguda del mur de Berlín i la desintegració de la Unió Soviètica han fet possible que els historiadors tinguessin accés a un ampli ventall de fonts arxivístiques mitjançant les quals es poden reconstruir diverses temàtiques del moviment comunista internacional, entre les quals hi ha la lògica i el sentit de les relacions -força tenses- entre el PSUC i la Internacional Comunista durant la Guerra Civil espanyola. A partir d'aquestes fonts inèdites, Josep Puigsech ens ofereix una bona panoràmica sobre les relacions del PSUC amb el PCE i el POUM, la identificació del partit amb l'URSS, el paper que va jugar davant la sublevació militar del 19 de juliol de 1936 i la seva concepció nacional. Alhora n'analitza l'estructura interna i la militància, amb una atenció especial a la notable presència femenina en les seves files. L'àmplia bibliografia que hi ha sobre el conflicte de 1936-1939 es veu enriquida amb aquest llibre sobre una organització política insòlita, el PSUC, resultat de la fusió de quatre partits, comunistes i socialistes, que assolí un paper hegemònic a Catalunya després de la guerra.